A Blanes les primeres referències sobre el disparament de focs d’artifici es remunten a fa més de cent anys enrere. L’any 1891, l’escriptor blanenc Josep Alemany, al seu diari personal deixa escrit: “Después de cenar entre fuegos artificiales, serenatas, bailes y bebidas pasamos la noche y entramos a la fábrica a trabajar a las 5 de la madrugada sin haber dormido. Por la tarde fuimos con otros amigos a Santa Cristina a comer pollo con sanfaina.” En el número extraordinari dedicat a la Festa Major del diari blanenc “El Atalaya”, referent al dia 26 de juliol de 1897 es pot llegir : “A las 9, disparo de un bonito ramillete de fuegos artificiales por un renombrado pirotécnico”. Per al dia 27 tornen a anunciar “el disparo de otro castillo de fuegos artificiales”.

A través d’una altra referència podem acabar de copsar l’ambient que es podia viure durant aquestes celebracions. Es troba en el suplement del periòdic “La Selva”, dedicat a la Festa Major de Blanes de 1906, on hi ha una descripció de J. Roig i Ruiz sobre les millores que al seu parer havia experimentat el Blanes festiu. L’article, que es titula “Blanes. Qui l’ha vista. Qui la veu”, l’autor repassa un seguit de qüestions negatives característiques d’altres festes majors i les va contraposant a tot un seguit de millores en les activitats de la festa d’aleshores. D’entre els actes que comenta com a millores destaca el cadafal que hi ha muntat per als focs. Diu … “En un cap de passeig un catafalch per fochs artificials y, arreu , un ambient d’alegria i la regeneració de Blanes que comença“.

La tradició dels focs a Blanes es veu aturada per l’esclat de la Guerra Civil espanyola de l’any 1936. L’any 1944 es recupera aquest costum a la Festa Major. D’aleshores ençà fins avui dia no han deixat d’organitzar-se cap any, a excepció dels anys 2020 i 2021 degut a la pandèmia del Covid19.